Por

maig
2012
15

posted by on General

No comments

La realitat no sempre és fàcil d’acceptar, no sempre passa el que volem, no sempre despertem dels nostres somnis, però la realitat és magnífica pel sol fet de ser nostra.

Ella no ho entenia, i devassava llàgrimes plenes d’odi… Plors que alteraven a tota la sala, deprimida i aturada. Tots miraven al terra, en busca de la felicitat suposo… Però sabien que el terra no albergava la seva futura felicitat, sinó que residia en ells mateixos, i això els entristia encara més. És fàcil esperar de les altres persones, perquè si fallen són ells qui fallen, però esperar de nosaltres mateixos pot ser inclús pitjor… Esperar d’un mateix algo que no saps com aconseguir. Com se suposo que es fa això? Ella sabia la solució, i tenia l’esperança que després de la tempesta de llàgrimes, brillés el Sol de la felicitat, provocant així una gran onada de sort a tot el seu voltant. Bé, enmig d’aquesta realitat fantàstica, el seu nom fou pronunciat pels llavis d’una bonica doctora, que cansada per la llarga jornada, esperava donar per fi una bona notícia en aquell lloc tan transitat i curiós…



Gotes eixues

gen.
2012
19

posted by on General

8 comments

Les gotes d’H2O cursaven per sobre la pell de la noia, que amb força derrotava a les aigües valentes i poderoses. Era un combat de primera fila, els aficionats bramaven i tenien ganes de sang. Sense pensar-s’ho dos vegades, la noia va saltar al rànking. Sabia que havia de fer, sabia quines possibilitats tenia, ans, no li quedava opció.

Sense perpallejar, els braços començaren a fer cops forts en la mar, salada i infinita. La mar s’oposava, però la noia aguantava. Fins que un ganxó l’enderrocar i l’enfonsà en el salat, i ara profund, mar. La noia sentia com se li acabava l’aire, el coll li cremava, i puf! Ja no sentia res… La mar havia guanyat, i no era la primera vegada.



La neu

gen.
2012
19

posted by on General

6 comments

Dolça i suau, el dolç pastís es cobria de sucre. Neva. La noia mirava amb nostàlgia els vells diaris, bruts de temps. Records estampats en pàgines grogues que perdurarien allà sempre més. No pretenia borrar-los d’aquest petit pastís, però no els va obrir. Masses memòries de temps durs, en els quals ella era una petita estudiant, esperant créixer per poder ser algú; no sentir-se un llibre més d’una biblioteca, volia ser un best-seller.

Els anys havien passat i la nostra best-seller havia treballat dur, havia aguantat a peu de canó. No havia tornat a sentir aquella impotència, aquella fam incontrolable de coneixements… La vida triga a arribar, però quan arriba, si has passat pel camí que tocava i has caigut, però t’has aixecat, disfrutaràs de la teva pròpia vida.



Un altre drac

gen.
2012
17

posted by on General

4 comments

Oh súbdits insignificants, que preteneu que siguem nosaltres qui matem al drag. No som sempre els més nobles els que afrontem la realitat, sinó que els qui s’amaguen esperant algun salvador per poder-lo idolatrar. No, els nostres cavallers donen sa vida per gent com vosaltres, i jo, una altra princesa esperant el seu noble príncep blau, s’ha cansat de fer companyia a la lluna. El sot-arrel de la passió m’ha obligat a abandonar la meva estància i vestir-me de valor, per enfrontar-me al monstre que assetja al meu poble, i si, potser caure en la batalla, potser no arribarà el príncep blau, però tampoc l’espero. Espero al drac.

css.php