Les gotes d’H2O cursaven per sobre la pell de la noia, que amb força derrotava a les aigües valentes i poderoses. Era un combat de primera fila, els aficionats bramaven i tenien ganes de sang. Sense pensar-s’ho dos vegades, la noia va saltar al rànking. Sabia que havia de fer, sabia quines possibilitats tenia, ans, no li quedava opció.
Sense perpallejar, els braços començaren a fer cops forts en la mar, salada i infinita. La mar s’oposava, però la noia aguantava. Fins que un ganxó l’enderrocar i l’enfonsà en el salat, i ara profund, mar. La noia sentia com se li acabava l’aire, el coll li cremava, i puf! Ja no sentia res… La mar havia guanyat, i no era la primera vegada.
8 comments
Trackback e pingback
No trackback or pingback available for this article
Increïble! Faré molta bona publicitat de tu, anònim!
Està molt bé que hagis decidit crear un blog i mostrar el que fas als demés. Crec, però, que podries identificar-te perquè dir-te “Anònim” sempre crea certa desconfiança. Endavant i molta sort en aquest projecte. Salutacions
Merci pel seu comentari, no vull rebelar la meva identitat, perquè com pots haver deduït, sóc un@ adolescent, i vull que la gent descobreixi si el que faig esta bé o no. I vull poder escriure sobre el que vulgui, sense que la meva identitat real si possi pel mig… Sento mantenir-me en l’anonimat, però és per millorar LA MEVA LITERATURA.
És un escrit correcte, crec que et queda molt per millorar. Et recomanaria mirar el meu blog per poder millorar. Tot hi així, segueix per aquest camí! Només, desitjar-te molta salut i sort.
saltar al rànking?
demigrante (jerga forocochera, la palabra ha sido escrita así ex profeso)
Te tota la raó, el meu nivell lingüístic a vegades és péssim, però procuro millorar i gràcies a comentaris com el seu, puc millorar. Tot hi així, no li puc negar, m’ha desconcertat, ja que més aviat m’agrada que comentin sobre el contingut i l’objectiu del text. Però moltes gràcies pel seu comentari.
¿H2O?
¿pq no pones agua? ¿quién co*o pone H2O en un escrito que no sea cientificotécnico?
L’ús d’H2O és una simple manera d’anomenar a l’aigua de manera divertida, intentant trencar amb els cànons oficials de sempre. Reconec que potser no he aconseguit l’aire que li volia donar, però aquests textos són escrits directament del que em surt en aquell moment, intentant fer arribar el que l’inspiració em dóna, és a dir, la teoria de la paraula viva. Merci per la seva opinió.
PD:Moderi el seu llenguatge en futurs comentaris sisplau.