Por

maig
2012
15

posted by on General

No comments

La realitat no sempre és fàcil d’acceptar, no sempre passa el que volem, no sempre despertem dels nostres somnis, però la realitat és magnífica pel sol fet de ser nostra.

Ella no ho entenia, i devassava llàgrimes plenes d’odi… Plors que alteraven a tota la sala, deprimida i aturada. Tots miraven al terra, en busca de la felicitat suposo… Però sabien que el terra no albergava la seva futura felicitat, sinó que residia en ells mateixos, i això els entristia encara més. És fàcil esperar de les altres persones, perquè si fallen són ells qui fallen, però esperar de nosaltres mateixos pot ser inclús pitjor… Esperar d’un mateix algo que no saps com aconseguir. Com se suposo que es fa això? Ella sabia la solució, i tenia l’esperança que després de la tempesta de llàgrimes, brillés el Sol de la felicitat, provocant així una gran onada de sort a tot el seu voltant. Bé, enmig d’aquesta realitat fantàstica, el seu nom fou pronunciat pels llavis d’una bonica doctora, que cansada per la llarga jornada, esperava donar per fi una bona notícia en aquell lloc tan transitat i curiós…

Leave a Reply

css.php